aprenemsocials4t

0. INTRODUCCIÓ.

El període d’entreguerres s’estén des de la fi de la Primera Guerra Mundial fins al començament de la Segona i constitueix un període clau per poder entendre les causes que van generar el conflicte. Aquest període d’entreguerres ve marcat per tres fets:

· Revolució Russa.

· Crac de la Borsa de Nova York.

· Ascens del feixisme i del nazisme

1. REVOLUCIÓ RUSSA I CREACIÓ DE LA URSS.

Al començament del segle XX l’Imperi Rus era un territori immens on perdurava l’absolutisme monàrquic. El tsar Nicolau II tenia el poder absolut, no estava sotmès a cap Constitució ni Parlament i estava recolçat per l’exèrcit i l’Església.

L’agricultura era l’activitat principal, però les terres eren propietat de pocs terratinents aristòcrates. La majoria de població eren pagesos que estaven sotmesos per un règim feudal. Però a les principals ciutats eren abundants les indústries, on treballaven els obrers per uns salaris miserables.

Entre obrers es van fer famoses les tesis de Marx i el 1898 es va crear el Partit Socialdemòcrata Rus. El 1912 es va dividir en en dues branques: els menxevics (eren els moderats) i els bolxevics (eren els radicals i estaven liderats per Lenin).

Els menxevics, encapçalats per Julius Martov, plantejaven la instauració d'una democràcia representativa mantenint l'estructura de producció capitalista, mentres que els bolxevics volien aconseguir la dictadura del proletariat amb una estructura de producción comunista.

1.1 REVOLUCIÓ DE FEBRER.

Després dels desastres militars de la Primera Guerra Mundial, la fam va arribar a les ciutats i al camp. La població estava desmoralitzada i comença a organitzar-se en soviets (Consells d’obrers, pagesos i soldats), i exigeixen al tsar la retirada de la guerra. Esclata una revolució a Sant Petersburg el febrer de 1917, i el tsarisme cau. S’inicia un govern provisional que converteix Rússia en una República Democràtica.

1.2 REVOLUCIÓ D’OCTUBRE

El poble va continuar descontent perquè Rússia continuava en guerra. A més, els bolxevics van augmentar la seva influència en els soviets. El 25 d’ocubre de 1917 hi ha una nova revolució. Lenin agafa el poder i estableix com a primeres mesures:

· Expròpia les terres als aristòcrates i les reparteix entre els pagesos.

· Les fàbriques passen a estar controlades pels obrers.

· Es signa la pau de Brest-Litovsk (1918) i surt de la Gran Guerra.

1.3 LA CREACIÓ DE LA URSS.

El nou govern va haver de fer front a una guerra civil (1918-1921) entre dos bàndols: l’exèrcit Blanc i l’exèrcit Roig.

· L’exèrcit Blanc integrat per aristòcrates i privilegiats, que no estaven disposats a renunciar als seus privilegis.

· L’exèrcit Roig, format per Bolxevics. Destacam al seu comandant Lev Trotski. Va aconseguir guanyar la guerra.

A partir del 1918 el partit bolxevic passa a anomenar-se Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), i es fa amb tot el poder. La resta de partits queden exclosos.

El 1922 es va crear la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), un Estat que reunia tot l’Imperi Rus. Es governava amb un Parlament (Soviet Suprem) format per un partit únic, el PCUS, liderat per Lenin. Per tant es tractava d’un sistema totalitari, perquè únicament existia un partit. L’objectiu final era arribar a la Dictadura del Proletariat.

El 1924 mor Lenin i el seu successor va ser Stalin. Stalin va iniciar una vertadera dictadura ja que a més es feia retra culte a la seva personalitat. Stalin va eliminar a tots els seus enemics (executats, empresonats o en camps de treball forçats, Gulag). El seu objectiu va ser convertit la URSS en una gran potència industrial i per això va fer:

· Es va prohibir la propietat privada

· Es va prioritzar la indústria pesant (indústria metalírgica, petroliera, química)

· Plans Quinquenals (cada 5 anys l’Estat deia el que s’havia de fabricar o sembrar)

Resultat: Industrialització ràpida, però no es feien els suficients productes de béns de consum, i les necessitats de la població van quedar desateses.

2. El CRAC DEL 29 I EL NEW DEAL.

El 1929 es va produir una gran crisi econòmica a EEUU que va tenir conseqüències mundials.

2.1 ELS FELIÇOS ANYS 20.

Els EEUU van sortir molt beneficiats de la Gran Guerra (venda de productes durant la guerra i poques pèrdues humanes i econòmiques) i es van convertir amb la gran potència mundial. A més, molts de països d’Europa estaven endeutats amb EEUU i els pagaven els prèstecs de guerra demanats durant el conflicte.

La prosperitat es va estendre fins el 1929, per això parlam dels feliços anys 20. Els EEUU es van convertir en el paradís dels immigrants, i la població es va tornar molt consumista, gràcies als prèstecs bancaris i a la compra a plaços. Comença l’era del consum de masses.

Van ser molts els que van invertir en Borsa, perquè obtenien beneficis. Però hi havia tanta gent que volia comprar accions que el preu es va disparar i va crèixer per sobre del benefici de les empreses.

2.2 EL CRAC DEL 29.

Però poc a poc Europa anava comprant menys productes, i els estocs de productes s’acumulaven a les fàbriques i al camp. Això va provocar una baixada dels preus i una fallida de moltes empreses.

Lentament la desconfiança dels inversors va anar minvant i el 24 d’octubre de 1929 tothom decideix vendre les accions a la vegada, unes accions que ningú vol: CRAC BORSARI.

Els estalviadors van als bancs a treure els diners, que no en tenen prou i tanquen les seves portes. Molts d’ells fan fallida perquè els ciutadans i les empreses li poden tornar els prèstecs. La recessió és perllonga i s’estén per Europa, perquè els diners dels prèstecs dels EEUU s’aturen, i redueixen les seves inversions.

El nombre d’aturats augmenta, moltes famílies entren en la misèria.

2.3 EL NEW DEAL.

El 1932 Roosevelt arriba al gover d’EEUU. Proposa un pla per sortir de la crisi, el NEW DEAL, que defensa la intervenció de l’Estat en l’economia.

Les reformes econòmiques i socials que proposa el New Deal són:

· Crear empreses públiques

· Ajudes econòmiques a les empreses

· Control sobre els bancs que obliga a donar prèstecs a baix interès.

· Reducció de la jornada laboral a 40 hores/setmana.

· Augment dels salaris.

Conseqüències:

· Rellançament de l’economia (el 1934 ja arribam a valors dels anys 20)

· Increment de la producció i descens de l’atur.

Però realment no va ser fins a l’esclat de la II Guerra Mundial quan les necessitats d’armes i productes a Europa va fer que sortís del tot de la crisi.

3. EL FEIXISME ITALIÀ.

La Gran Guerra va deixar a Itàlia 700000 morts i molta destrucció. A més el govern havia demanat prèstecs durant la guerra i també després per la reconstrucció. A més els acords de pau no van satisfer a Itàlia, que demanava més territoris habitats per italians a la Dalmàcia i també Albània.

Així, a partir del 1919 comença l’irredemptisme (reivindicació de territoris poblats pels italians), també sentiments de descontent per l’increment d’aturats. A tot això cal afegir contínus camvis polítics (entre 1919 i 1922 es van succeir 5 governs diferents).

3.1 L’ASCENS DEL FEIXISME.

En aquesta situació va aparèixer Mussolini. El 1919 va crear els Fasci de Combat, un grup paramilitar, vestit amb camisa negra, que es dedicava a espantar als sindicats obrers i als seus líders, que predicaven idees socialistes. El 1921 Mussolini crea el Partit Nacional Feixista, amb un programa caracteritzat per crear un Estat fort i anticomunista , que garantís la propietat privada, amb una política expansionista. Es fa anomenar Duce (guia) i adopta una estètica basada en la Roma Imperial (salutació a la romana, emblemes...). El Rei Victor Manuel III, els gran propietaris, la burgesia i l’església dóna suport al Partit Feixista.

Al 1922 el Partit Nacional Feixista es presenta a les eleccions, però aconsegueix poc éxit. Però Mussolini no decau i ell i el seu grup aconsegueixen aturar una Vaga General. Després ell i els seus seguidors i fan la Marxa sobre Roma (24 d’octubre de 1922): milers de camises negres vinguts de tota Itàlia arriben a la capital i ocupen els carrers i les principals places. El rei Victor Manuel III, presionat, l’anomena cap de govern.

3.2 LA DICTADURA FEIXISTA

Entre 1922 i 1925 amb Mussolini com a cap de govern, comença un procés de restricció de llibertats i de persecució dels seus adversaris, malgrat no disol el Parlament. Després del 1925, i d’haver guanyat les eleccions, estableix un règim autoritari: Partits polítics prohibits, perseguir i empresonar als enemics, proibició de sindicats (que són substituits per corporacions d’oficis) i de vagues. El govern controla els mitjans de comunicació, de producció i de la vida.

4. EL NAZISME ALEMANY.

4.1 Instauració del nazisme.

Alemanya es troba angoixada per l’atur, la crisi econòmica i la humiliació de Versalles.

La República de Weimar és el nom que rep Alemanya després de la Gran Guerra i l’abdicació del Kàiser Guillem II. La república, dirigida per socialistes i demòcrates van haver de fer front a intents de cop d’Estat, com el que va dur a terme Adolf Hitler el 1923(Putsch de Munic).

Adolf Hitler era un soldat de la Gran Guerra. El 1920 va participar en la creació del Partit Obrer Nacional Socialista (partit Nazi). El 1923 fa un cop d’Estat per fer-se amb el poder, però fracasa i és empresonat. A la presó escriu l’obra “Mein Kampf”, la meva lluita, on expresa la seva ideologia..

La ideologia de Hitler: racisme, antisemitisme, anticomunisme, partit únic, expansionisme alemany.

Hitler funda la SA (milícies de seguidors nazis) que persegueix violentament als contraris a la seva doctrina.

4.2 La dictadura nazi.

A les eleccions de 1932 el partit nazi aconsegueix una bona representació i el 1933 el president de la República de Weimar, Hildenburg, demana a Hitler que sigui canceller. Pocs dies després el Reichstag (Parlament) és cremat i els comunistes són acusats de l’incendi. Hitler exigeix més poder i disol tots els partits polítics, excepte el seu. El 1934 mor Hildemburg i Hitler es proclama Führer. Neix l’Estat Nazi, caracteritzat per:

· Abolició dels sindicats.

· Abolició del federalisme.

· Partit únic.

· Control dels medis de comunicació

· Antisemitisme (1935 Lleis de Nuremberg, impedeixen els matrimonis mixtos)

· Superioritat de la raça ària

· Economia autàrquica (indústria d’armes, indústria pesant i d’obres públiques )

· Política exterior expansionista: pangermanisme i construció d’un Gran Imperi.

· A partir de 1933 creació de camps de concentració per recloure els opositors.

5. La Segona Guerra Mundial.

Des de l'arribada de Hitler al poder, la política exterior alemanya es va caracteritzar per l'agressivitat i l'expansionisme. Les democràcies occidentals hi varen respondre amb una política d'apaivagament, que va ser interpretada per Hitler com una debilitat i considerà que tenia via lliure per seguir expandint-se a costa dels seus veins. El conflicte va començar el 1939 i no va acabar fins el 1945, ocasionat més de 50 milions de morts.

5.1 Causes de la Segona Guerra Mundial.

· Fracàs dels tractats de pau. Enlloc de crear un clima de reconciliació van crear ganes de revenja tant a alemanys (descontents amb el Tractat de Versalles) com als italians que trobaven que havien d’obtenir més territori després d’haver-se aliat amb el bàndol guanyador.

· La crisi econòmica del 29 va crear un sentiment favorable a l’ascens dels feixismes, la gent volia un canvi polític.

· Les potències feixistes comencen una cursa d’armaments i aliances semblant al que tengué lloc abans de la Gran Guerra: 1936 Alemanya signa acord amb Itàlia (Eix Roma – Berlín/o també Pacte d’Acer) i el mateix any Alemanya amb Japó (Pacte AntiKomintern). El 1939 es signa el Pacte Germanosoviètic on pacten la no-agressió en cas de guerra i el repartiment de Polònia.

· Tant Hitler a Alemanya com Mussolini a Itàlia volien dur a terme una política d’expansió. Així Itàlia ocupa Etiòpia (1935) i Alemanya ocupa Àustria (Anchluss) el 1938. A Àsia, el Japó amb ganes d’ampliar territoris ocupa la zona xinesa de Manxúria.

· Els règims democràtics de la resta del món es dedicaven a resoldre els seus propis problemes interns (Gran Depressió) i no posaven traves a les idees d’expansionisme feixista. El 1938 quan van ser conscients dels fets convoquen la Conferència de Munic, on Hitler els hi promet frenar el seu expansionisme.

· Feblesa de la SDN. El Japó decideix abandonar-la perquè no li veia cap sentit. Era un organisme ineficàç.

5.2. Desenvolupament de la Segona Guerra Mundial.

Dos bàndols: Potències de l’eix (Alemanya, Itàlia, Japó ) contra aliats (França, Regne Unit i EEUU).

Podem estructurar el desenvolupament del conflicte en dues etapes:

a) Primera etapa, (1939-1942).

OFENSIVA ALEMANYA. Etapa coneguda com a GUERRA LLAMPEC, consistent en campanyes de curta durada amb una gran ofensiva de carros blindats i avions en diversos fronts. Conseqüències:

Al front Occidental:

· 1 de setembre 1939: Invasió de Polònia (espineta clavada des del Tractat de Versalles) i repartiment amb URSS. Esclata la guerra.

· Abril de 1940 Hitler ocupen Noruega i Dinamarca per poder explotar les seves reserves de ferro.

· Maig de 1940 els alemanys ocupen Bèlgica i Holanda i cap a França.

· Juny de 1940, França es rendeix i el seu territori va quedar dividit entre una part ocupada i el règim de Vichy, independent però sotmès a Alemanya.

· Del 10 de juliol a 31 d’octubre de 1940. Batalla d’Anglaterra. Ofensiva aèria per precedir la invasió de l’illa (Operació lleó marí). Anglaterra resisteix la batalla i Hitler no pot arribar a desembarcar.

Al front Oriental:

· Juny de 1941: ruptura del pacte amb la URSS. Invasió per part d’Alemanya de la URSS (operació barba-roja). Arriba a 40 Km de Moscú. L’hivern els atura.

OFENSIVA ITALIANA: el juny de 1940 els alemanys convencen a Mussolini per entrar a la guerra. Comença a invadir el nord d’Àfrica i la zona dels Balcans. Hitler també envia tropes.

Quasi tot Europa està subordinada al feixisme.

OFENSIVA JAPONESA al Pacífic: atac japonès a la base nord-americana de Pearl Harbour. EEUU entra en la guerra.

b) La reacció dels aliats (1942-1945). Esfondrament de les potències de l’eix

· Els EEUU frenen als japonesos a la batalla de Midway i comencen a fer retrocedir als japonesos (juny de 1942).

· Al nord d’Àfrica Batalla d’el Alamein (Egipte). Derrota de Hitler front a les tropes britàniques (juliol-novembre de 1942).

· Al front oriental. Derrota alemanya a la batalla de Stalingrad (gener de 1943).

· Juny de 1943. Invasió aliada d’Itàlia. No es definitivamens conquerida fins abril de 1945.

· Al front oriental. Desembarcament de Normandia (juny de 1944) de tropes aliades. Per abril de 1945 arriben a Berlín (dia 30 Hitler es suicida)

· Al Pacífic: Bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki. (agost de 1945)

5.3 Desenvolupament de la Segona Guerra Mundial.

L’IMPACTE DEMOGRÀFIC

· 55 milions de morts (la meitat de la URSS)

· 35 milions de ferits

· 3 milions de desapareguts

L’IMPACTE ECONÒMIC

· Destrucció: infraestructures, indústries, ciutats,

· Fort creixement econòmic dels EEUU, Canadà i Austràlia.

L’IMPACTE MORAL

· Holocaust (Genocidi duit a terme pels nazis sobre els jueus entre 1933 i 1945): 6 milions de jueus morts.

· impacte bombes atòmiques (200.000 morts)

· Judici de Nuremberg (nov 1945-set 1946)

- petita part dels dirigents nazis

- 12 penes de mort

- estableix el concepte de crims contra la humanitat .

CONFERÈNCIES DE PAU

· Canvis territorials:

Alemanya es dividida en quatre parts (França, Gran Bretanya, Estats Units i URSS).

Els estats balcànics es converteixen en Iugoslàvia.

Polònia i la URSS incorporen nous territoris i s’engrandeixen.

Japó passa a ser ocupat temporalmente per EEUU.

· Conferència de Jalta: Posa les bases de la ONU (Organització de les Nacions Unides), definitivamente signades el 1945 a la Conferència de San Francisco. Bases:

· Defensa dels drets de la persona (sense diferències de gènere, raça, religió...

· Manteniment de la pau

· Dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos

6. CONCLUSIÓ.

A la fi de la Segona Guerra Mundial el món estava dominat per dues grans potències: Estats Units i Unió Soviètica. El model de relacions internacionals fins el 1991 va ser conegut amb el nom de GUERRA FREDA, que es fonamentava en un enfrontament molt tens entre dos blocs, el capitalista o dels EEUU i el comunista o liderat per la URSS. Mai no van arribar a l’enfrontament bèl·lic, però ambdos van dur a terme una carrera d’armaments, amb tensió permanent i espionatge. El 1991 la URSS es disol en 15 repúbliques independents (pàg 225 mapa), desapareixen els blocs i els EEUU queden com a única superpotència.

aprenemsocials4t

diumenge, 5 de juny del 2011

TEMA 10-12: EL PERÍODE D'ENTREGUERRES I LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

TEMA 10-12: EL PERÍODE D'ENTREGUERRES I LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

dissabte, 21 de maig del 2011

TEMA 10-12: EL PERÍODE D'ENTREGUERRES I LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

dijous, 19 de maig del 2011

TEMA 10-12: EL PERÍODE D'ENTREGUERRES I LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

divendres, 6 de maig del 2011

Muere a los 110 años el último combatiente de la I Guerra Mundial

dimarts, 3 de maig del 2011

TEMA 6: L'IMPERIALISME I LA GRAN GUERRA

TEMA 6: L'IMPERIALISME I LA GRAN GUERRA