TEMA 3: EL SEGLE XVII. L'EUROPA DEL BARROC.

1. ECONOMIA I SOCIETAT DEL SEGLE XVII
1.1La població europea
-La població europea estava pràcticament estancada al XVII. Causes del baix creixement:
a)Mortalitat alta, sobretot a causa de la pesta bubònica.
b)Productivitat baixa de l’agricultura, que provocava carestia i fams.
-La societat segui sent estamental, però la burgesia anava augmentant la seva riquesa i influència.
-Als països de religió protestant, aquest poder de la burgesia cada cop és més fort, gràcies al desenvolupament del comerç (colonial) i de les manufactures i a la compra de terres i càrrecs.
1.2.El comerç internacional
-2 noves rutes s’havien consolidat al XVI:
a)Ruta dels metalls preciosos, que duia plata i or de Perú i Mèxic cap a Sevilla.
b)Ruta de les espícies, que sortia de Lisboa, costejava Àfrica i anava fins a Malacca i Índia.
-Al XVII; Holanda i Anglaterra comercien per l’Atlàntic i l’Índic. (1602) Holanda crea la Companyia de les Índies Orientals. Holanda i Anglaterra desplacen als portuguesos del comerç asiàtic.
-La Mediterrània perd importància i creixen els ports atlàntics de Sevilla, Lisboa, Anvers, Amsterdam i Londres.
1.3.Les manufactures estatals
-Apareixen les manufactures: concentracions dels treballadors en grans tallers per fer més productes i que fossin més barats. Els treballadors fan feina a canvi d’un salari.
-A França, l’Estat va donar suport a les manufactures.


A la imatge, quadre que representa la signatura de la pau de Westfàlia.

2. L'EUROPA DE L'ABSOLUTISME
2.1. Canvis polítics i religiosos
-Canvis polítics:
a) La Pau de Westfàlia (1648) suposa una alteració del mapa polític europeu: França aconsegueix l'hegemonia a Europa, mentre que s'enfonsa l'imperi dels Habsburg.
b)Predomini dels Estats nació i de les monarquies absolutes.
-Canvis religiosos:
a) Proclamació de la llibertat religiosa per a cada Estat: fi de les guerres de religió.
b) Consolidació als països del nord i Anglaterra de les esglésies nacionals (luterana, calvinista i anglicana), mentre que al sud continua el catolicisme.

2.2. Característiques de la monarquia absoluta
-L'autoritat del monarca prové directament de Déu (monarquia d'origen diví).
-El rei té la sobirania absoluta (ell era la llei, el cap del govern, el cap de la justícia, dirigia la política exterior i interior).
-Tot i això, el poder del rei està restringit per la llei divina, per la tradició i pels Parlaments o Corts (que no es solen convocar).
-El rei és ajudat per ministres, consellers, secretaris i funcionaris.
-L'exemple més significatiu d'absolutisme és el rei francès Lluís XIV.



A la imatge, noble anglesa del segle XVIII.

3 L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM (EL SEGLE XVIII)
3.1. Definició d’Antic Règim
-Antic Règim: conjunt d’institucions de l’Europa dels segles XVI, XVII i XVIII caracteritzades per la continuació d’estructures feudals i el mercantilisme a l’economia, els estaments a la societat i l’absolutisme a la política
3.2. Característiques econòmiques
3.2.1. Activitats agrícoles
-Agricultura de productes bàsics (de subsistència).
-Tècniques arcaiques (guaret biennal o triennal).
-Règim senyorial. El senyor cobra taxes i impostos, arrendaments i amitgeries, té dret a treball de franc a les seves terres.
3.2.2. Indústria
-Funciona amb tallers artesanals, on capital i treball són a les mateixes mans.
-Organització en gremis, que controlen la producció i preus.
-Formes industrials al camp: producció del propi pagès i “domestic system”.
-Apareixen els primers grans tallers, que fan les manufactures.
3.2.3. Comerç
-Mercantilisme: teoria econòmica que diu que la riquesa es basa en que les exportacions superin les importacions.
-Comerç terrestre: escàs i lent. La població té poc poder adquisitiu, hi ha pocs excedents, males carreteres, duanes interiors i mals transports.
-Comerç marítim: els vaixells tenen poca capacitat. S’afegeixen al comerç Anglaterra, Holanda i França, que creen companyies comercials. Europa exporta manufactura i importa primeres matèries.
3.3. Característiques socials
-Societat d’estaments (grup de persones amb igual funció i posició jurídica dins la societat), igual que a l’època feudal.
-3 estaments: 2 privilegiats (noblesa i clergat) i un no privilegiat (3r Estat o Poble).
-Noblesa. Funcions de defensa i senyorius. Pot ésser de sang o de serveis. Manté la propietat a través de la primogenitura.
-Clergat. Tenen senyorius i delmes i controlen l’ensenyament.
-3r Estat o poble. Format per la burgesia (comerç, banca i indústria), artesans i camperols (a l’Oest, lliures; a l’Est, serfs).
-Privilegis: formals, ocupació de càrrecs i exempció de pagament d’impostos.
-Població:
a) Fins al XVIII, alta natalitat i alta mortalitat, que duu estancament o baix creixement. La mortalitat catastròfica és alta (guerres, fams o crisis de subsistències i epidèmies).
b) A partir del segle XVIII, augmenta la població gràcies als nous conreus, la reducció de les grans epidèmies i la millora econòmica.
3.4. Característiques polítiques
-Absolutisme monàrquic: sistema de govern on tot el poder recau sobre el rei. Domina sobre el govern, justícia i recaptació d’impostos.
-A partir de la 2a meitat del XVIII, apareix el despotisme il.lustrat, que pretén la modernització econòmica, la millora de l’ensenyament i de l’administració...
-Excepcions: a Anglaterra i Països Baixos, parlamentarisme (Rei controlat pel Parlament).


A la imatge, Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu i gran il·lustrat.

4. EL PENSAMENT IL·LUSTRAT

4.1. La Il·lustració
-Il·lustració (def): és un moviment intel.lectual de l'Europa del XVIII que qüestiona l'Antic Règim.
-Precedents: Locke ("tota persona té dret a llibertat, propietat i vida") i Newton (creador del mètode científic).
-Característiques de la Il·lustració:
a) Defensa de la raó enfront de l'autoritat, tradició o revelació.
b) El coneixement és la base de la felicitat. Per això, aposten per l'educació i el progrés.
c) Defensa de la tolerància i rebuig de la intolerància religiosa. Necessitat de codis morals dictats per la raó.

4.2. Els filòsofs del Segle de les Llums
-Les idees il·lustrades són difoses bàsicament per pensadors francesos, que defensen la llibertat, la igualtat i el mèrit per al progrés.
4.2.1. Pensament econòmic
-Predomina la fisiocràcia: doctrina econòmica que afirma que l'agricultura és la base de la riquesa d'un país. Defensen també la propietat privada, la llibertat de comerç i indústria i s'oposen a que l'Estat intervengui a l'economia.
-El principal pensador fisiòcrata és Quesnay.

4.2.2. El pensament polític
-La Il·lustració s'oposa a l'absolutisme i configura una nova doctrina: el liberalisme.
-Principals autors:
a) Montesquieu. Principal obra: "L'esperit de les lleis". Defensa la divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial).
b) Rousseau. Principal obra: "El contracte social". Planteja que l'home cedeix part de la seva llibertat individual a canvi de la protecció de la llei. També pretén la sobirania nacional (el poder emana del lliure consentiment de tots els ciutadans a través del vot).
c) Voltaire. Principal obra: "Cartes angleses". Defensa un Parlament que limiti el poder del rei i un sistema fiscal més just, tolerància religiosa i esperit científic.

4.3. L'Enciclopèdia
-L'Enciclopèdia és un projecte de fer una gran obra que reunís tots els coneixements de l'època.
-Aquesta obra està dirigida per Diderot i D'Alembert.
-El seu èxit (molts compradors, comentaris a salons...) va ajudar a difondre les idees il·lustrades.




A la imatge, George Washington, primer president dels EUA.

5. LA REVOLUCIÓ AMERICANA: LA INDEPENDÈNCIA D'EUA
5.1. Causes
-Ideològiques: idees de la Il.lustració, sentiment independentista...
-Econòmiques: rebuig dels nous impostos anglesos (Acta del Timbre, disposicions de Townshend...). A 1773, Motí del Te a Boston.
5.2. Esdeveniments
-(1775) Inici de la Guerra d’Independència amb l’incident de Lexington.
-(1776) Declaració d’Independència a Filadèlfia (independentisme i drets humans), amb preàmbul escrit per Jefferson.
-(1781) Victòria decisiva de Yorktown, sempre ajudats els independentistes per França i Espanya.
-(1783) Pau de Versalles: independència dels EUA.
5.3. Conseqüències
-1r exemple d’Estat liberal: a 1787, es redacta la Constitució. Principals punts de la Constitució:
a) Separa els poders (executiu, legislatiu, judicial).
b) Declara que els EUA són una república federal democràtica.
c) Declaració de Drets (garanteix llibertat de religió, premsa, expressió i reunió.
-Exemple de la independència per altres països a Europa i Amèrica Llatina i punt de referència contra l’absolutisme.


A la imatge, l'arxiduc Carles d'Àustria, pretendent de la corona deixada per Carles II.

6. EL SEGLE XVIII A ESPANYA: ELS BORBÓ
6.1. La Guerra de Successió
-(1700) Mor Carles II, el darrer dels Àustries, que havia nomenat hereu el francès Felip de Borbó, ara Felip V.
-Davant el temor a l’enfortiment dels Borbó a Europa, Anglaterra, Holanda, Portugal i l’Imperi austríac signen el Tractat de La Haya (1701) i declaren la guerra a Espanya i França. Aquests països proposen com a rei d’Espanya a l’arxiduc Carles d’Àustria.
-L’enfrontament entre Felip (recolzat per Castella) i Carles (recolzat per Aragó) dóna lloc a la Guerra de Successió.
-(1707) Batalla d’Almansa: victòria dels felipistes que ocupen València i Aragó.
-(1713) L’arxiduc Carles hereta la Corona d’Àustria i això fa que, per evitar que tengui massa poder, Gran Bretanya i Holanda signin el Tractat d’Utrecht (1713), que posa fi a la guerra i declara Felip V com rei d’Espanya a canvi dels territoris europeus espanyols (que passen a Àustria) i Gibraltar i Menorca (que passen a Anglaterra).
-(1714) Els felipistes aconsegueixen Catalunya. (1715) Aconsegueixen Mallorca.

6.2. L’absolutisme borbònic
-Felip Vi Ferran VI implantaren a Espanya el model absolutista centralista francès.
-El rei, per governar, s’ajudava d’uns assessors o secretaris.
-Les Corts varen desaparèixer i els Consells es varen mantenir, però només amb funció consultiva.

6.3. L’uniformisme territorial
-Els Borbó unificaren el territori, imposant unes lleis úniques, una administració idèntica i homogeneïtzant les administracions. S’anularen els furs i les institucions de la Corona d’Aragó a través dels Decrets de Nova Planta, imposant l’administració i la llengua castellana a totes les terres de la Corona.
-Canvis administratius:
a) Divisió en províncies, al front de les quals hi ha un capità general i una audiència judicial.
b) Corregidors: controlen el govern dels municipis.
c) Intendents: controlen la recaptació d’impostos.