Imatge locomotora de vapor
0. Introducció.
La Revolució Industrial va ser el resultat d'una sèrie de canvis econòmics i tecnològics que es van produir a Gran Bretanya a mitjan del segle XVIII, provocant una gran transformació en l'economia i en la societat.
1. La Revolució Demogràfica.
Des de mitjan del segle XVIII la societat europea inicia un procès de creixement que es coneix com Revolució Demogràfica. Causas:
- Augment de producció d'aliments
- Progrès de la higiene i la medicina
- Disminució de la natalitat
- Increment de la natalitat
L'increment de la població va provocar un augment de la demanda d'aliments. Per això es va produir certs canvis:
- Per produir més, moltes terres comunals es van convertir en propietat privada.
- Supressió del guaret i substitució pel Sistema Norfolk.
- Introducció de nous conreus, com la patata.
La font d'Energia que va revolucionar els sistemes de transport va ser la màquina de vapor, inventada per Watt (1769).
La mecanització va generalitzar el sistema fabril i l'aparició de les primeres fàbriques.
A Gran Bretanya el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó. Per poder fabricar més teixits es va introduir primer la llançadora de volant (1733) , després les màquines de filar i finalment el teler mecànic (1785).
Un altre sector pioner va ser la siderúrgia, gràcies a un Bessemer, que va inventar un convertidor que transformava el ferro en acer.
4. Revolució dels transports i del comerç.
L'aplicació de la màquina de vapor al ferrocarril (locomotora de Stephenson, 1829) va revolucionar els transports. La primera línia de passatgers va unir Manchester amb Liverpool (1830).
Posteriorment la màquina de vapor es va aplicar als vaixells.
L'increment de mercaderies en el mercat va donar pas a una economia de mercat en el qual ja no es produïa per la subsistència.
Es va incrementar el comerç interior i exterior. S'inicien polítiques econòmiques lliurecanvistes a Gran Bretanya (lliure circulació de productes entre països), però molts d'estats que estaven iniciant la seva industrialització varen imposar polítiques proteccionistes (posar aranzels sobre les importacions).
5. El capitalisme industrial.
El capitalisme esdevé el model econòmic a partir de la Revolució Industrial i el liberalisme era la doctrina política que el sostenia.
Adam Smith va establir els següents principis del liberalisme:
- Recerca del màxim benefici.
- Els preus s'adapten a l'oferta i a la demanda.
- L'Estat no ha d'intervenir en els afers econòmics.
El principal problema del capitalisme són les crisis cícliques.
Dins aquest context, els bancs agafen protagonisme. Els bancs subministraven capital a les empreses, compraven accions (una part de les empreses, que eren adquirides o venudes en la borsa de valors) i facilitaven els pagaments.
La Revolució Industrial i el capitalisme es van expandir per França i Bèlgica a principis del segle XIX. Entre el 1850 i el 1870 ho va fer per Rússia, Alemanya, Estats Units i Japó.
6. La Segona Revolució Industrial.
Procés d'industrialització que té lloc en la darreria del segle XIX caracteritzat perquè el lideratge econòmic de Gran Bretanya passa a ser compartit amb altres potències com Alemanya o Estats Units. S'utilitzen noves fonts i energia i apareixen noves indústries i noves formes d'organització industrial.
6.1 Les noves fonts d'energia i les noves indústries.
Apareixen noves fonts d'energia: l'electricitat i el petroli.
Lligat a les noves fonts d'energia apareixen noves indústries:
- Aeronàutica
- Metal·lúrgia
- Automòbil
- Indústria química
Apareix el taylorisme o fabricació en cadena. És un sistema d'organització del treball, basat en les idees de F.W.Taylor, que consisteix fonamentalment en la divisió del procés de producció, el temps d'execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l'establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment.Així cada obrer forma part d'una part concreta del procés. Va néixer als Estats Units i la fàbrica Ford va ser un dels primers llocs on es va implantar.
Les elevades inversions en tecnologia varen estimular la concentració industrial. Per evitar la competència es firmaven acords entre empreses (càrtel) o es fusionaven (trust).
7. La societat industrial.
La diferència entre la societat industrial i la societat de l'Antic Règim eren que les classes socials no s'establien per naixement, sinó per riquesa. Va donar lloc a la societat de classes, formada per la burgesia i pel proletariat.
- Burgesia: la burgesia acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció. El terme que prové del francés Bourgeoisie, originàriament significava "habitant de la ciutat", ja que els primers burgesos es van enriquir a partir del comerç i dels oficis pròpiament urbans.
- Proletariat: El Proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme creat per Marx per designar la classe obrera. Originalment s'identificava com aquelles persones que no tenen una altra riquesa que els seus fills.
8. Les associacions obreres.
En un principi els obrers es van oposar a les màquines perquè pensaven que els prenien els llocs de feina i les destruïen. Això es el Luddisme.
Paral·lelament alguns obrers es van unir, ja que es van adonar que tenien els mateixos problemes i objectius (consciència de classe). Així a partir del 1825 es van crear els primers sindicats a Gran Bretanya. Els objectius dels sindicats eren:
- Defensa de l'associonisme.
- Reducció de les jornades de treball.
- Millores salarials.
- Regular el treball infantil.
Una sèrie de pensadors varen denunciar les desigualtats ocasionades pel capitalisme.
- Marx i Engels, amics i col·laboradors, l'any 1848 van publicar el Manifest Comunista , escrit revolucionari que encoratja la revolució del proletariat, conquerint el poder polític: Dictadura del Proletariat, creant un Estat on la propietat és col·lectiva. La seva obra fonamental (encara que inacabada) és El Capital, una obra en 3 volums, on analitza el capitalisme i les seves conseqüències. Però poc a poc es van adonar que la manera d'obtenir el seu propòsit era intervenint en política, per això els seguidors marxistes van defensar la creació de partits obrers socialistes. Els diputats socialistes impulsen una legislació favorable als treballadors.
- L'anarquisme es caracteritza pel rebuig a l'autoritat (l'Estat), la defensa de la propietat col·lectiva i a la llibertat individual. S'oposaven a la participació política. Alguns defensaven la violència contra el capitalisme. Exemples de pensadors anarquistes: Bakunin, Proudhon.
10. Els inicis de la industrialització a Espanya.
La industrialització es va fer en retard i Espanya va continuar sent un país agrícola a finals del segle XIX. Els motius van ser:
- Escassa capacitat de compra de la població (el 65% eren pagesos pobres).
- Manca d'inversions (escassa burgesia)
- Problemes de transport (la Llei de ferrocarrils data de 1855)
- Escassetat de fonts d'energia
- Posició perifèrica respecte a les zones industrials d'Europa.
País Basc i Astúries: siderúrgia
Catalunya: indústria tèxtil.
A partir de finals del segle XIX s'hi afegeix Madrid.
La resta de l'Estat mantenia un sector agrari tradicional.
El primer sindicat es va fundar el 1840 a Barcelona, "Associació de Teixidors de Barcelona". Els patrons van reaccionar negativament i van prohibir els sindicats. Però la difussió del marxisme i l'anarquisme va fer arrelar el moviment obrer.
Així el 1910 es crea la CNT (Confederació Nacional del Treball) amb ideologia anarcosindicalista, que va esdevenir el sindicat més important del moment, unint obrers i pagesos.
El 1879, el marxista Pablo Iglesias funda el PSOE (Partido Socialista Obrero Español) i el 1888 es crea l'UGT, el primer sindicat socialista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada