TEMA 6: L'IMPERIALISME I LA GRAN GUERRA

TEMA 8. L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME I LA GRAN GUERRA.

0. INTRODUCCIÓ.

La Segona Revolució Industrial va transformar l’economia de les grans potències europees (millora de la producció, del comerç i dels transports). Així, Europa es va llançar al domini de la resta de món, creant imperis colonials, és a dir, l’explotació econòmica i el domini polític.

1. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES.

Entre 1870 i 1914, comença l'era de l'imperialisme, període caracteritzat per l'explotació sistemàtica de territoris dominats políticament i económicamente per les metròpolis.

L'imperialisme va significar el repartiment d'Àfrica i de bona part d'Àsia i Oceania entre les grans potències europees, encapçalades per la Gran Bretanya i França, encara que també van intervenir-hi els Estats Units i el Japó.

L'expansió colonial va originar profundes transformacions en les societats indígenes i tensions i conflictes internacionals entre les potències imperialistes. El resultat de tot plegat fou l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Per als pobles colonitzats, l'època sota domini estranger va sentar les bases del subdesenvolupament en què es van trobar, i es troben encara, amb la descolonització. És per això que l'imperialisme és un fenomen clau per a entendre el món actual.

Els factors econòmics van ser els principals però també hi va haver altres factors:

· Econòmics: Es venia l’excedent de productes i es cercaven nous mercats També s’explotaven els recursos o matèries primeres.

· Demogràfics: El creixement demogràfic va donar lloc a un excés de població, que emigraven cap a les colònies.

· Polítics: Per controlar àrees amb un interès econòmic o estratègic.

· Ideològics: La superioritat de certes nacions (anomenades metròpolis o nacions que tenien colònies) sobre d’unes altres, considerades inferiors. Alguns intel·lectuals i líders polítics es van oposar a l’imperialisme denunciant l’explotació de les colònies.

1.1 L’EXPLOTACIÓ I L'ORGANITZACIÓ DE LES COLÒNIES.

Exploradors i científics europeus van començar les exploracions geogràfiques, amb una finalitat científica i cartogràfica.

Ara bé, aprofitant la superioritat militar i les rivalitats internes entre tribus o ètnies provocaren una ràpida conquesta dels europeus sobre el territori.

Existien diverses formes justificables de portar a terme l'organització política d'una colònia, segons allò que aquesta aportara o significara per a la metròpoli:

a) Colònies estratègiques: Foren les predominants fins al 1870. Tenien una funció militar, com el control de certes zones marítimes o terrestres o la defensa del propi país. Les més importants eren Gibraltar i Xipre.

b) Colònies de poblament: Eren les colònies principalment utilitzades per a l'habitatge de colons blancs procedents de la metròpoli, que havien emigrat per motius polítics o com a conseqüència de la superpoblació. El govern el compartien els colons blancs amb els indígenes, encara que aquests últims estaven un poc relegats a les decisions dels colonitzadors. Les més relevants eren Canadà, Austràlia i Algèria.

c) Colònies d'explotació o de mercat: Es constituiren amb funció comercial i com a fonts de matèries primeres per a la metròpoli, i solen estar explotades per companyies privades, les quals compten amb l'ajuda del seu govern per defensar els seus interessos. La metròpoli solia enviar un governador amb alts funcionaris civils i militars. Els càrrecs més baixos els ostentaven els indígenes. La major part de les colònies africanes eren d'aquest tipus.

d) Protectorats o colònies de control polític: Sorgiren a partir de 1870. Eren colònies que en el moment de ser ocupades ja tenien un govern indígena ben organitzat. El territori seguia habitat per indígenes, i la metròpoli mantenia el govern existent, però el manipulava com volia, és clar, en

benefici propi. (Índia).

1.2 EL REPARTIMENT DEL MÓN.

A finals del segle XIX les potències industrials es llançaren cap al control de territoris. L’imperi més gran estava en màns dels Britànics i el segon més gran el francès.

El cas d’Àfrica. Va començar cap al 1870. Va ser molt ràpida i només Libèria i Abissínia es van mantenir llires. Els principals colonitzadors van ser França (que volia fer un gran imperi d’est a oest) i Gran Bretanya (que volia crear un gran imperi de nord a sud), sense oblidar altres potències europees. Entre aquests i la resta de colonitzadors es van produir friccions que gairebé desemboquen en guerra. Així el 1885 es va dur a terme la Conferència de Berlín, per decidir normes i zones d’ocupació.

El cas d’Àsia. La zona d’interès per europeus, nordamericans (Filipines) i japonesos (Xina, Corea i Taiwan). La principal colònia britànica va ser l’Índia (La joia de la Corona). La Xina es va esforçar en tancar-se, però els britànics forçaren l’obertura amb les Guerres de l’Opi. Les Guerres de l'Opi foren un conflicte armat entre la britànics i xinesos a mitjan segle XIX. El contraban britànic d'opi a la Xina va abocar a la guerra oberta en dues ocasions.

La derrota de la Xina en les dues guerres va obligar al seu govern a tolerar el comerç de l'opi. Gran Bretanya va obligar al govern xinès a signar tractats amb disposicions per a l'obertura al comerç exterior, i per a la cessió de Hong Kong a Gran Bretanya. Molts xinesos es van sentir humiliats amb aquests acords i es considera que van contribuïr fortament a la Revolta Bòxer (1899-1901). Les guerres de l'opi van obrir sobtadament i per la força la Xina al món.

2. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA COLONITZACIÓ.

Es van introduir avenços, sempre en benefici de la metròpoli:

· Construcció d’infraestructures de transport

· Conreu de noves terres amb noves tècniques, plantacions

· Construcció d’indústries.

· Introducció de mesures higièniques, medicines i hospitals.

· Construcció d’escoles.

· Imposició del cristianisme

· Economia de mercat

Tor plegat va produir l’aculturació, és a dir, imposar formes de vida dels colonitzadors per damunt de les tradicions indígenes. Es va produir la pèrdua d’identitat de la cultura colonitzada, una segregació social perquè el colonitzador no es relacionava amb l’indígena.

Mapa d'Europa a la Primera Guerra Mundial.

3. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL.

La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra fou n conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1914 i 1918, i en la que hi van intervenir les principals potències europees, però també altres països d'arreu del món. Dels 32 països participants, els principals països involucrats van ser, d'una banda, els anomenats Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia –el 1915 es separa i passa a formar part dels Aliats) i de l'altra la Triple Entesa (França, Gran Bretanya i Rússia).

La I Guerra Mundial representa un canvi radical respecte als conflictes del segle XIX. Durant tota la guerra ambdós bàndols van haver d'anar adaptant-se a noves situacions estratègiques, per a les quals no estaven preparats. Hi respongueren amb una escalada militar sense precedents en la història europea que causà un total de nou milions de morts.

3.1 Causes.

· Colonialisme.

La rivalitat entre les potències colonials per controlar més territoris van estar a punt de desencadenar la guerra.

· Nacionalisme.

Enfrontava Alemanya i França, totes dues volien liderar Europa i s’enfrontaven pel domini de l’Alsàcia i la Lorena (territoris que els francesos consideraven seus, dins l’Imperi Alemany)

· El problema dels Balcans

Zona sota control Turc d’on s’havien aconseguit independitzar Grècia, Sèrbia, Montenegro, Romania i Bulgària. Àustria volia dominar la regió i va ocupar la zona de Bòsnia (1908) i Rússia també estava interesada en la zona perquè tenia sortia a la mar Mediterrània pels estrets del Bòsfor i els Dardanels.

· Cursa d’armaments i aliances

Les potències es van començar a armar i a entrenar les tropes, perquè no es fiaven les unes de les altres. En qualsevol moment necessitarien armes per entrar en guerra si calia.

3.2 L’esclat de la Guerra i el seu desenvolupament.

L’esclat.

El 28 de juny de 1914 és assassinat a Sarajevo l’hereu de l’Imperi d’Àustria-Hongria, Francesc Ferran. Àustria va declarar la guerra a Sèrbia. Rússia, que era aliada de Sèrbia a la vegada va declarar la guerra a Àustria.. Per això Alemanya també es va declarar en guerra a favor d’Àustria. Els esdeveniments es van precipitar i els països es van declarar la guerra, formant-se dos bàndols:

Les potències centrals: Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia.

Els Països de la Triple Entesa o Aliats: França, Gran Bretanya i Rússia.

Primera etapa: La guerra de moviments.

Els alemanys van atacar França amb èxit passant per Bèlgica i Luxemburg. Però els exercits francesos aconsegueixen frenar als alemanys a la batalla del Marne (setembre de 1914).

Els russos per la seva banda arriben a les fronteres de l’Imperi Austríac.

Segona etapa: La guerra de trinxeres.

Després dels primers moviments els fronts queden immòbils i passam a la guerra de trinxeres (Una trinxera és una rasa allargada de protecció del foc enemic). La rutina diària suposava suportar els atacs i afeblir els enemics mitjançant ofensives. A més per evitar l’avanç enemic es creaven xarxes de filferro.

Els alemanys van intentar guanyar la guerra a la batalla de Verdún, però els francesos van resistir durant 4 mesos de batalla. Va haver 1,8 milions de morts dels dos bàndols.

Tercera etapa: La crisi del 1917.

Una revolució socialista triomfa a Rússia. Signa la Pau de Brest-Litovsk i surt de la guerra. Els EEUU s’uneixen al front aliat. Poc a poc les potències centrals són derrotades.

L’11 de novembre de 1918 es signa l’armistici (acord temporal entre els estats pel fi de les hostilitats).

La rereguarda.

· Implicació de tota la població civil.

· Moltes indústries en van convertir en fàbriques d’armes.

· La mà d’obra femenina substitueix a la masculina (al front).

· La propaganda mobilitzava a l’opinió pública.

4. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU.

El gener del 1919 s’inaugura a París una conferència per la pau. Les decisions les prenen els vencedors. El Tractat de Versalles és el més important i fa referència a Alemanya:

· Alemanya és la culpable del conflicte i ha de pagar reparacions de guerra (doblers o productes) per les destruccions ocasionades.

· Alemanya ha de desmantallar el seu exèrcit.

· Alemanya perdia les seves colònies (es van repartir a França i Gran Bretanya)

· Pèrdua de part del seu territori, com per exemple, Alsàcia i la Lorena tornen a França, part passa a formar part de Polònia.

· Creació del corredor de Danzig, al llarg del riu Vístula, que separava Alemanya en dues parts i donava accés a la mar a Polònia.

Altres tractats importants varen suposar:

· Pèrdua de territori de l’Imperi Rus. Juntament amb part de Alemanya es forma Polònia.

· Desaparició de l’Imperi Turc (reduït a l’actual Turquia) i es forma Iraq, Síria, Palestina.

· Desintegració de l’Imperi Austrohongarès (es formen Txecoslovàquia, Hongria i Àustria)

5. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA.

Pèrdues humanes i materials

Vuit milions de morts, sis milions d'invàlids. França va ser el país més afectat, proporcionalment: 1,4 milions de morts i desapareguts, equivalents a un 10% de la població activa masculina, acompanyada per un dèficit de naixements. L'estancament demogràfic francès es perllonga, amb un envelliment de la població que només assoleix créixer amb la immigració. Aquesta última participa de la reconstrucció del país, el nord del qual està en ruïnes: cases, ponts, vies fèrries, fàbriques...

Pèrdua de prestigi dels europeus en les colònies del món

La guerra va ser mundial. Les colònies van subministrar queviures, matèries primeres i soldats. Aviat les colònies van demanar que se’ls reconoguès els seus drets.

Transformació social

Les diferències socials es van acentuar. Les dones van adquirir un nou lloc en la societat, i es van tornar indispensables durant tota la guerra, en el camp, les fàbriques, les oficines, les escoles (per a compensar la marxa de nombrosos professors)...

L'aparent victòria democràtica

Quatre Imperis autoritaris es van esfondrar, cosa que va transformar profundament el mapa europeu, redissenyat pel tractat de pau de 1919: l'Imperi dels tsars es transforma en la Rússia comunista, l'Imperi Otomà es redueix a Turquia, l'Imperi Austrohongarès és desmantellat i dóna peu al naixement de les minúscules Àustria i Hongria, i d'una Txecoslovàquia i una Iugoslàvia independents, la fi del segon Reich, que el Tractat de Versalles disminueix en el pla territorial, tallat en dos pel corredor polonès, desmilitaritzat, confiscades les seves colònies, supervisat, condemnat a pagar enormes compensacions i tractat com a responsable del conflicte.

6. LA SDN.

A proposta del president d’EEUU, Wilson, es va crear una nova associació, la SDN (Societat o Lliga de Nacions),amb seu a Ginebra, amb els següents objectius:

1) Garantir la pau

2) Fomentar la cooperació internacional

3) Vigilar l’acompliment dels tractats

4) Importància de la diplomàcia per arreglar els conflictes

Però en realitat va ser una associació de vencedors, perquè Alemanya i Itàlia no s’hi van unir, com tampoc els EUA (que no varen aprovar la duresa de les sancions imposades a Alemanya després de la guerra i no s'hi volgueren incorporar). Estava formada per 40 estats.

Els principals problemes de la Lliga durant tots els anys que va funcionar van ser la manca d'un exèrcit propi, per la qual cosa depenia totalment de les potències estrangeres per fer valer els seus dictàmens i efectuar les seves intervencions militars.

Desarticulada en la pràctica amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, es va disoldre definitivamente el 1946.

Mapa d'Europa després de la Gran Guerra.